Carles Riba i Bracons
(Barcelona 1893 - 1959)
 

NADAL

Nadal glaçat – Nadal ardent
d’un flamareig que el llop no entén;

Nadal adust – Nadal en flor
d’un bell Infant nat sense plor;

Nadal cruel – Nadal que riu
amb l’orb i el pobre i el captiu!

Tot era clos, tothom dormia
quan va esclafir el cant vehement;
un dels pastors, tocat pel vent,
va destriar la melodia
i va fer el crit que ens reunia:

Nadal, Nadal!


La Verge ha dit que si el Pare,

Déu és humà, Déu és germà;

no serà mai que es digui en va

Mare de Déu i nostra Mare

a la que és Mare sense tara.

Nadal, Nadal!


Nadal encès! l’amor és trist

només per qui l’Amor no ha vist;


Nadal gemat! qui s’ofereix

a la Naixença, refloreix;


Nadal joiós! qui viu minvat

no hi morirà, si ha mai cridat

Nadal, Nadal!