ELS NÚVOLS DE NADAL

                Els núvols de Nadal no sé què tenen

                que són manyacs: no posen

                gens de malícia al cel:

                pel blau puríssim dolçament s’estenen

                a la llum de la posta suaus s’encenen

                i de nit deixen veure algun estel.

                És una de les coses més alegres

                veure entre núvols els estels brillar.

                Tenebres de Nadal, no sou tenebres;

                més hi veig en vosaltres

                que no en un dia clar.

                Ai, nit que vas passant silenciosa;

                ai, núvols blancs que pels estels passeu;

                ai, llum, que no ets enlloc misteriosa;

                ai, portal de Betlem, que ets tot arreu.

                Quan me vulgueu donar més alegria

                parleu-me dels Nadals ennuvolats,

                i em veureu com infant que somnia,

                que riu a lo que veu

                amb els ulls aclucats.