NIT DE NADAL A PLAÇA

La pau. Ha vingut la neu, amb una mà molt dolça,

sobre la plaça, i ha esborrat la pols,

les baralles, els crits i les mentides.

Ara tot és blanc i benigne i callat.

La gent dorm i les portes són closes.

Al campanar es desperta una claror

i la plaça s’omple de figures antigues

d’una bondat d’argila que no té el nostre cor.

Una obre els braços com qui tot de sobte,

de tan ple de silenci, no sabria parlar

i li fuig aire amunt un colom d’ales blanques.

Demà al matí, els nostres ulls sorpresos

sabran l’origen dels camins de la pau.