8
LA RONDALLA DEL BOU
El bou pesant, veient la gent
que tantes coses oferia
diu que volia fer un present
al dolç Infant de l’establia.
I quan minvà una mica el fred
i l’Infantó ja no plorava,
sortí amb pas lent, dins l’aire net
sota la nit florida i blava.
Va caminar per fondes valls
i resseguia la carena.
Sent el clarí de tots els galls,
però ja duu la rica ofrena.
Saltant de goig i braolant
el bou baixà de la muntanya
i s’oferia al dolç Infant
amb una estrella a cada banya.
MARIÀ MANENT
SE’NS ESCAPA UN ANY
Se’ns escapa un any
envellint en nits de gebre
fruint d’albes contades.
Se’ns escapa un any
que la historia ja ha guardat
als arxius de la memòria.
Se’ns escapa un any,
Flueix fluid i s’esmicola
entre dotze gotims de raïm
embolicats en bosses de cel·lofana
i el càlid comiat de les campanes,
o entre un plat de llenties italianes
i l’esclat del tap d’una ampolla de cava...
Deixem-lo anar!
Isabel Barriel
EL PESSEBRE
Ning, nang, ning, nang!
Les campanes de Nadal
han despertat el pessebre.
Fan trip, trap. Patrip, patrap.
Tres camells. Ningú no sap
De quines dreceres vénen.
Xup, xup, xup...
Al tupí fumat i brut
La sopa bull tant, que vessa.
Tric, catroc, catric, catroc
Els pastors van amb esclops
I samarres ben calentes.
Be, be, be!
L’ovella no sap per què.
Tot és suro i no pas herba.
Una dona està rentant
I no fa pim., pam, pim, pam
Té el picador sempre enlaire.
Perquè el riu és un mirall
I no vol trencar el cristall!
Joana Raspall
