5
2n de primària
EL PESSEBRE
Jo tinc un pessebre
petit i lluent
de suro i de molsa
tot blanc de tants bens.
Figures i cases
d’argila i paper
corrals amb gallines
dos bous i un pagès.
Tres dones que renten
amb l’aigua d’un rec
una altra que fila
i un vell que té fred.
Uns àngels que canten
d’un núvol encès
jo tinc un pessebre
bonic com cap més.
Ramon Muntanyola
____________________________________________
EL TIÓ
Hi ha una pila de llenya tallada
que ha portat el camió
per fer foc a la llar.
Amb el tronc més gruixut que hem trobat
ja tenim preparat el tió.
L’hem tapat amb la vella flassada
que cada any ens el guarda del fred.
Ben arraconadet
li hem posat un pot d’aigua,
una poma vermella i crostons de pa sec,
que li agrada amb deliri.
Ben segur que demà, quan me’l miri,
sols hi haurà rosegons!
Ve del bosc; deu tenir set i gana.
Ara, aquí, com que està calentó,
ben menjat i tranquil, es prepara
per quan tots cridem: – Caga, tió!
El tió sap que som criatures
i esperant treure’n llaminadures
li peguem, sens voler fer-li mal.
Ell també, trapasser,
barrejat amb torró
a vegades ens caga… carbó!,
com a càstig per al més llaminer. I ningú no s’enfada; no cal.
És un joc de Nadal.
Joana Raspall
____________________________________________
Nadal a l’estiu
Si Nadal fos a l’estiu,
jo no sé com ho faríem.
No hi hauria neu enlloc
i els torrons es desfarien.
Els pastors amb banyador
a la cova anirien
I al nen Jesús, amb amor,
un gelat li portarien.
Què farien els tres Reis,
abrigats amb tantes capes?
Es tallarien els cabells
i potser també les barbes.
Es posarien bermudes
i camises de colors,
al cap un barret de palla
i unes ulleres de sol.
Fins i tot els pastorets
a la platja anirien
i als dimonis, amb tanta aigua,
el foc els apagarien.
Joan Vilardell Caixàs
