Un article del National Geographic de fa uns quants anys, tenia una fotografia impactant del que van denominar les “Ales de Déu”.

Després d'un incendi forestal en el Parc Nacional de Yellowstone, els guardaboscos van iniciar una llarga jornada de muntanya amunt i avall per a valorar els danys de l'incendi.

Un guardabosc va trobar un pardal literalment petrificat en cendres, col·locat com una estàtua a la base d'un arbre. Una mica sorprès per l'esborronador espectacle, va donar uns copets a l'ocell amb una vara.

Quan ho va fer tres diminuts pollets es van escapolir sota les ales de la mare ja morta.

L'amorosa mare, en el seu afany d'impedir el desastre, havia portat als seus fills a la base de l'arbre i els havia arrupit sota les seves ales, instintivament per protegir-los del fum tòxic

Ella hauria pogut volar per a trobar la seva seguretat, però s'havia negat a abandonar als seus fills. Quan les flames van arribar i van cremar el seu petit cos ella va romandre ferma perquè havia decidit morir perquè aquells que estaven sota les seves ales poguessin viure.