12

poema

El pessebre del record

Els pastorets s'arraulien

a la voreta del foc,

i a poc a poc s'adormien

i somiaven un poc.

L'aigua de plata del riu,

sense moure's del seu lloc,

quan el fred era més viu

es glaçava a poc a poc.

I al cel de paper de seda,

les estrelles que brillaven,

si la nit era molt freda

a poc a poc l'escalfaven.

Hi havia un pageset

amb els dos bous i l'arada,

i a la vora del riuet

una dona fent bugada.

I els Reis que anaven a peu,

i venien de l'Orient,

i sense por de la neu

s'acostaven lentament.

I allà dins de l'establia,

com mana la tradició,

en Josep i la Maria

bressolaven un nadó.

Aquest era el meu pessebre

fet de molsa, de cartró

i pols de la farina per gebre.

Com mana la tradició!

                                   Ma. Àngels Ferrando