Llegeix l’escrit de Tagore. Deixa’t emportar per la bellesa de la seva poesia, per les imatges, pel seu significat.

Com t’agradaria que fos la teva llar? Què pots aportar tu?

LA LLAR

Mentre la posta amagava, com un avar, el seu or darrer, jo em passejava tot sol pel camí que travessa el camp.

La llum del dia s’endinsava més i més pregonament en la foscor i jeia silenciosa la terra despullada, amb el blat segat.

Sobtadament pujà al cel la veu aguda d’un minyó, que traspassava la foscor invisible, tot deixant el rastre de la seva cançó en la quietud del capvespre.

La seva llar, al poble, era a l’altra banda del desert  terreny, darrera el camp de canyamel, amagada l’ombra dels plàtans i de les vincladisses palmes d’areca, dels cocoters i dels foscos erísims.

Vaig deturar-me un moment en el meu solitari passeig sota la llum de les estrelles, i al meu davant  vaig veure la terra enfosquida, que, amb els seus braços, envoltava innombrables llars, plenes, de llits i de bressol, joioses d’una joia la vàlua de la qual no coneix el món.

                                                                                                                                                                 Rabindranath Tagore