La química és la ciència que estudia la i l' de la . Existeixen milers de diferents ja siguin propis de la natura o bé fabricats per l'home. Cada un d'aquests materials té un aspecte i unes propietats específiques que el fan idoni per un ús o un altre. Aquests materials que a simple vista podem veure tan diferents, no ho són tant si els observem de ben a prop. Quan de més a prop els mirem més iguals els anem veient. Això és així perquè tots els materials, siguin quins siguin, tenen unes característiques comunes. La nostra vista té un poder de resolució de 0,2mm això vol dir que si dos punts estan més junts d'aquesta distància ja no els distingim com a dues entitats diferents sinó que els confonem i no els podem distingir, o dit d'una altra manera comencem a veure'ls borrosos. Imaginem però que els nostres ulls augmentessin la seva resolució i poguéssim distingir cossos de 0,0000001mm. Amb aquesta capacitat veuríem tots els materials com un conjunt de boletes les unes al costat de les altres. Aquestes boletes són els . Existeixen uns 118 àtoms diferents, però les seves diferències es redueixen només al número d'algunes de les partícules que els formen. Tots els àtoms estan formats per tres partícules que són els , els i els . Les dues primeres es troben al i els electrons a l'. Va costar molt descobrir que l'àtom no era i al llarg de la història molts científics van dedicar la seva vida a investigar-ho. Els més coneguts van ser Dalton, i que vam estudiar el curs passat. Com que l'àtom no es pot veure, ni abans ni ara, els científics van el·laborar suposicions de com era aquest àtom anomenades models atòmics. Per verificar-les feien experiments del tot imaginatius. El model de Thomson, conegut popularment, com el model de la [?] de va posar de manifest l'existència d'unes de les tres partícules que ara sabem que conformen l'àtom. Podem dir doncs que Thomson va descobrir els . Va proposar que l'àtom era una esfera massissa amb càrrega i incrustats en aquesta esfera hi havia els electrons. Com que l'àtom globalment és va suggerir que els electrons que ell proposava tenien càrrega . El seu model també proposava que els electrons es podien de l'àtom. Aquest model es va veure superat pel que va proposar el científic neozelandès . Amb interessants experiments efectuats amb una làmina d'or que bombardejava amb unes partícules amb càrrega positiva, Rutheford va demostrar que la major part de l'àtom era . Si no fos així no es podrien explicar els resultats que ell obtenia experimentalment. On residia doncs la càrrega positiva que Thomson ubicava en la part massissa de l'àtom ? Rutheford dia que la càrrega elèctrica positiva estava repartida en unes partícules petites semblants als electrons que va anomenar . Naturalment, proposava que el nombre de partícules positives i negatives havia de ser el . Tots sabeu que les partícules amb càrregues s'atrauen. Per tant si l'àtom estava format per aquestes dues partícules, les unes estarien a sobre de les altres i l'àtom tornaria a ser de nou i això no és el que posaven de manifest els experiments fets per Rutheford. Perquè es poguessin explicar aquests resultats calia que entre els protons i els electrons existís un espai buit. Rutheford proposà que hi havia una enorme distància entre els protons, que se situaven al centre de l'àtom, amb els electrons que es trobaven al seu voltant. Calia trobar una manera perquè en el model, els electrons no fossin atrets pels protons. Com s'ho va fer Rutherford ? Va proposar que els electrons molt de pressa al voltant dels produint així una força que els empenyia cap a fora. Aquesta força anomenada centrífuga es contrarestava amb la força elèctrica que feien els protons. Amb aquest model doncs els protons quedaven al centre de l'àtom, també anomenat , i els electrons giraven a la perifèria també anomenada . Calia solucionar un problema encara. Com era possible que els protons, que tots tenien la mateixa càrrega no es rebutgessin ? Rutherford proposà l'existència d'unes altres partícules, sense càrrega, que es posaven entremig dels protons impedint així el seu rebuig. A aquestes partícules les anomenà .

Alguns àtoms es troben lliures, però la majoria s'uneixen amb altres àtoms. Els primers són els gasos i els segons s'uneixen o bé formant molècules o bé formant cristalls. Una molècula és la unió de dos o més àtoms. Existeixen molècules molt petites formades només per dos o tres àtoms i d'altres molt més grans formades per unions de més de mil àtoms. Aquestes darreres s'anomenen macromolècules (per exemple els glúcids, els lípids, les proteïnes...). Les molècules poden ser resultat de la unió d'àtoms igualsi llavors parlem d', o bé resultat de la unió d'àtoms diferents i llavors parlem de .